diumenge, 6 / setembre / 2009
Diables, tabalers i bestiaris d'arreu del país reivindiquen la pervivència de la cultura del foc
Diables, tabalers i bestiaris d'arreu del país reivindiquen la pervivència de la cultura del foc Sota el lema 'Farem la festa amb foc, peti qui peti' Diables, tabalers i bestiaris d'arreu del país s'han concentrat aquest dissabte a Barcelona per reivindicar la previvència de la cultura del foc a Catalunya. Sota el lema 'Farem la Festa amb foc, peti qui peti', pretenen impulsar les al·legacions consensuades per la Generalitat i les federacions de colles davant el Reial Decret que prepara el Ministeri d'Indústria en relació a l'ús de productes pirotècnics. El ministeri començarà a estudiar dilluns aquestes al·legacions per tenir enllestit un esborrany definitiu a l'octubre. El president de la coordinadora de colles de diables i bestiari de Barcelona, Nacho Darrau, ha fet una crida perquè s'escolti el col·lectiu 'per salvar la cultura del foc'. Darrau ha recordat que es manifesten contra una directiva que no s'adapta a la realitat de les festes. El president de la coordinadora ha posat dos exemples. El primer, que 'les places i carrers fan impossible que hi hagi 15 metres de distància entre els diables i el públic'. El segon, que la directiva impedeix que els menors de 12 anys hi participin. FONT: http://www.directe.cat/article/diables-tabalers-i-bestiaris-darreu-del-pais-reivindiquen-la-pervivencia-de-la-cultura-del-16310
dilluns, 17 / agost / 2009
Històries de la Guita Grossa, per Jordi Royo
En el marc ce trobada anyal de membres de la comparsa de la Guita Grossa de la Patum, es fa retrospectiva pedagògica de la festa, i enguany, de la mà de Jordi Royo, dedicat a la Guita Grossa:
divendres, 5 / juny / 2009
ACTES AGENDA PATUM 2009 I RECORREGUTS PASACARRERS
Juny 2009
Dissabte, 6
A les 10 del vespre a la plaça de Sant Pere, CONCERT DE PATUM,
XIIè Memorial Ricard Cuadra, a càrrec de la Banda del Memorial. (En
cas de mal temps, el concert es farà al Teatre Municipal)
Diumenge, 7
A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla
Pirineu. A les 8 del vespre, ELS QUATRE FUETS
Dimarts, 9
A les 12 del migdia, al pati de la nova escola, PATUM de la Llar Santa
Maria de Queralt, amb la Banda de l’Escola Municipal de Música.
Dimecres, 10
A les 12 del migdia, El TABALER i els quatre GEGANTS, al so de la
Cobla Pirineu, satisfaran els berguedans amb la tradicional PASSADA.
A les 8 del vespre, TABAL, MACES, GUITES i GEGANTS VELLS,
acompanyats de la Cobla Pirineu, sortiran de la plaça de Sant Pere
i faran els salts corresponents davant dels domicilis de les autoritats
locals. Acabaran amb Tirabols a la plaça de Sant Joan i a la plaça de
Sant Pere .
Dijous, 11, dia de Corpus
A les 10 del matí, ENGEGADA DE COETS i PASSADA amb la Cobla
Pirineu.
A les 11 del matí, església de Sant Pere, MISSA MAJOR, cantada
per l’Orfeó Berguedà. Al final s’interpretarà l’Himne del Sagrat Cor, de
Mossèn Marià Miró.
A les 12 del migdia, PATUM DE LLUÏMENT, amb la Cobla Pirineu.
A continuació, a la plaça Viladomat, SARDANES amb la cobla La Selvatana.
A 2/4 de 5 de la tarda, a la residència nostra senyora de Queralt,
CONCERT amb la cobla La Selvatana.
A les 6 de la tarda, a la plaça Viladomat, SARDANES amb la cobla
La Selvatana.
A 2/4 de 10 del vespre, a la plaça de Sant Pere, PATUM COMPLETA,
amb la Cobla Pirineu.
En acabat, plaça Viladomat, SARDANES amb la cobla La Selvatana.
Divendres, 12
A les 10 del matí, PASSADA de les comparses de la PATUM INFANTIL,
amb la Banda de l’Escola Municipal de Música.
A les 11 del matí, església de Sant Pere, del MISSA. S’obsequiarà les
persones assistents amb els tradicionals clavells i panellets.
A les 12 del migdia, a la plaça de Sant Pere, PATUM INFANTIL DE
LLUÏMENT, amb la Banda de l’Escola Municipal de Música.
A continuació, a l’ajuntament, Repartiment dels premis del XX CONCURS
DE DIBUIX INFANTIL.
A les 5 de la tarda, plaça de Sant Pere, PATUM INFANTIL COMPLETA,
amb la Banda de l’Escola Municipal de Música.
A les 8 del vespre, L’Ajuntament obsequiarà els administradors i les
administradores amb un vi d’honor.
A les 10 del vespre, Teatre Municipal, Mercè Comes i Miquel Gelabert
presenten l’obra CONVERSES AMB LA MAMA. (Encàrrec de localitats
al 938 211 384)
Dissabte, 13
A les 10 del matí, PASSADA amb la Cobla Ciutat de Berga.
A les 11 del matí, església de Sant Pere, MISSA MAJOR, al final de la
qual es repartiran els tradicionals clavells i panellets. Durant la celebració
d’aquesta missa, la Coral de l’Escola Municipal de Música de Berga
i l’Orfeó Berguedà interpretaran la MISSA PATUMAIRE.
A les 12 del migdia, a l’ajuntament, Lliurament de TÍTOLS DE
PATUMAIRE i PATUMAIRE D’HONOR i dels premis del XXXV Concurs
de cartells.
A 2/4 d’1 del migdia, plaça de Sant Joan, SARDANES amb la Cobla
Principal de Berga.
A les 5 de la tarda, residència Sant Bernabé, CONCERT amb la Cobla
Principal de Berga.
A 2/4 de 8 del vespre, SALTS DE PATUM amb la Cobla Ciutat de
Berga, començant a la plaça de Sant Pere i continuant davant dels
domicilis dels administradors i les administradores i a les places de la
població, acabant amb TIRABOLS a les places de Sant Joan i Sant
Pere.
A 2/4 d’11 de la nit, des del castell de Berga, CASTELL DE FOCS
ARTIFICIALS a càrrec de Pirotècnia Igual.
A 2/4 de 12 de la nit, avinguda del canal industrial, CONCERT DE
ROCK
Diumenge, 14
A les 10 del matí, ENGEGADA DE COETS i PASSADA amb la Cobla
Ciutat de Berga.
A les 11 del matí, església de Sant Pere, MISSA MAJOR, cantada per
l’Orfeó Berguedà.
A les 12 del migdia, plaça de Sant Pere, PATUM DE LLUÏMENT, amb
la Cobla Ciutat de Berga.
En acabat, plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla Principal de
Berga.
A 2/4 de 5 de la tarda, al casal de la gent gran, CONCERT amb la
Cobla Principal de Berga.
A les 6 de la tarda, plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla Principal
de Berga.
A 2/4 de 10 del vespre, plaça de Sant Pere, PATUM COMPLETA,
amb la Cobla Ciutat de Berga.
Acabada la Patum, a la plaça Viladomat, SARDANES, com a cloenda
de les festes, amb la Cobla Principal de Berga.
PASSACARRERS
RECORREGUT DIMECRES
(Domicilis autoritats locals)
1 Plaça de Sant Pere Ajuntament
2 Plaça de Sant Pere
3 C/ Castellar del Riu Rectoria
4 C/ Pietat, 12
5 C/ Buxadé, 53 (Vetlladores)
6 C/ Buxadé, 6
7 C/ Balmes, 8 (Llar Sta. M. de
Queralt)
8 Passeig de la Indústria, 18
9 Plaça Viladomat 3-4
10 Plaça de Maragall
11 C/ Torre de les Hores, 22
12 C/ Mossèn Huch, 21
13 C/ Verdaguer, 9
14 Plaça de Sant Joan (Casal de la
Gent Gran)
15 Plaça de la Creu, 3
16 Plaça dels Països Catalans, 3
17 C/ del Roser, 55
18 Carretera de Solsona (Residència)
19 C/ Gran Via, 3
20 C/ Gran Via, 23 Jutjats
21 Passeig de la Pau, 13
22 Plaça de Sant Joan TIRABOLS
23 Plaça de Sant Pere TIRABOLS
RECORREGUT DISSABTE
(Domicilis administradors i places)
1 Plaça de Sant Pere
2 Plaça de Santa Magdalena
3 Hospital
4 Plaça de Viladomat
5 Plaça del Doctor Saló
6 Placeta Ciutat
7 Plaça de Sant Ramon
8 Plaça del Forn
9 Plaça de Sant Francesc
10 Plaça de Sant Joan
11 Plaça de les Fonts
12 C/ Roser, 55
13 C/ Comte Oliba, 3
14 C/ Gran Via, 11
15 C/ Gran Via, 29
16 Plaça de la Creu
17 Plaça de Sant Joan TIRABOLS
18 Plaça de Sant Pere TIRABOLS
Font: BERGUEDÀ ACTUAL
Dissabte, 6
A les 10 del vespre a la plaça de Sant Pere, CONCERT DE PATUM,
XIIè Memorial Ricard Cuadra, a càrrec de la Banda del Memorial. (En
cas de mal temps, el concert es farà al Teatre Municipal)
Diumenge, 7
A 2/4 de 7 de la tarda, a la plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla
Pirineu. A les 8 del vespre, ELS QUATRE FUETS
Dimarts, 9
A les 12 del migdia, al pati de la nova escola, PATUM de la Llar Santa
Maria de Queralt, amb la Banda de l’Escola Municipal de Música.
Dimecres, 10
A les 12 del migdia, El TABALER i els quatre GEGANTS, al so de la
Cobla Pirineu, satisfaran els berguedans amb la tradicional PASSADA.
A les 8 del vespre, TABAL, MACES, GUITES i GEGANTS VELLS,
acompanyats de la Cobla Pirineu, sortiran de la plaça de Sant Pere
i faran els salts corresponents davant dels domicilis de les autoritats
locals. Acabaran amb Tirabols a la plaça de Sant Joan i a la plaça de
Sant Pere .
Dijous, 11, dia de Corpus
A les 10 del matí, ENGEGADA DE COETS i PASSADA amb la Cobla
Pirineu.
A les 11 del matí, església de Sant Pere, MISSA MAJOR, cantada
per l’Orfeó Berguedà. Al final s’interpretarà l’Himne del Sagrat Cor, de
Mossèn Marià Miró.
A les 12 del migdia, PATUM DE LLUÏMENT, amb la Cobla Pirineu.
A continuació, a la plaça Viladomat, SARDANES amb la cobla La Selvatana.
A 2/4 de 5 de la tarda, a la residència nostra senyora de Queralt,
CONCERT amb la cobla La Selvatana.
A les 6 de la tarda, a la plaça Viladomat, SARDANES amb la cobla
La Selvatana.
A 2/4 de 10 del vespre, a la plaça de Sant Pere, PATUM COMPLETA,
amb la Cobla Pirineu.
En acabat, plaça Viladomat, SARDANES amb la cobla La Selvatana.
Divendres, 12
A les 10 del matí, PASSADA de les comparses de la PATUM INFANTIL,
amb la Banda de l’Escola Municipal de Música.
A les 11 del matí, església de Sant Pere, del MISSA. S’obsequiarà les
persones assistents amb els tradicionals clavells i panellets.
A les 12 del migdia, a la plaça de Sant Pere, PATUM INFANTIL DE
LLUÏMENT, amb la Banda de l’Escola Municipal de Música.
A continuació, a l’ajuntament, Repartiment dels premis del XX CONCURS
DE DIBUIX INFANTIL.
A les 5 de la tarda, plaça de Sant Pere, PATUM INFANTIL COMPLETA,
amb la Banda de l’Escola Municipal de Música.
A les 8 del vespre, L’Ajuntament obsequiarà els administradors i les
administradores amb un vi d’honor.
A les 10 del vespre, Teatre Municipal, Mercè Comes i Miquel Gelabert
presenten l’obra CONVERSES AMB LA MAMA. (Encàrrec de localitats
al 938 211 384)
Dissabte, 13
A les 10 del matí, PASSADA amb la Cobla Ciutat de Berga.
A les 11 del matí, església de Sant Pere, MISSA MAJOR, al final de la
qual es repartiran els tradicionals clavells i panellets. Durant la celebració
d’aquesta missa, la Coral de l’Escola Municipal de Música de Berga
i l’Orfeó Berguedà interpretaran la MISSA PATUMAIRE.
A les 12 del migdia, a l’ajuntament, Lliurament de TÍTOLS DE
PATUMAIRE i PATUMAIRE D’HONOR i dels premis del XXXV Concurs
de cartells.
A 2/4 d’1 del migdia, plaça de Sant Joan, SARDANES amb la Cobla
Principal de Berga.
A les 5 de la tarda, residència Sant Bernabé, CONCERT amb la Cobla
Principal de Berga.
A 2/4 de 8 del vespre, SALTS DE PATUM amb la Cobla Ciutat de
Berga, començant a la plaça de Sant Pere i continuant davant dels
domicilis dels administradors i les administradores i a les places de la
població, acabant amb TIRABOLS a les places de Sant Joan i Sant
Pere.
A 2/4 d’11 de la nit, des del castell de Berga, CASTELL DE FOCS
ARTIFICIALS a càrrec de Pirotècnia Igual.
A 2/4 de 12 de la nit, avinguda del canal industrial, CONCERT DE
ROCK
Diumenge, 14
A les 10 del matí, ENGEGADA DE COETS i PASSADA amb la Cobla
Ciutat de Berga.
A les 11 del matí, església de Sant Pere, MISSA MAJOR, cantada per
l’Orfeó Berguedà.
A les 12 del migdia, plaça de Sant Pere, PATUM DE LLUÏMENT, amb
la Cobla Ciutat de Berga.
En acabat, plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla Principal de
Berga.
A 2/4 de 5 de la tarda, al casal de la gent gran, CONCERT amb la
Cobla Principal de Berga.
A les 6 de la tarda, plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla Principal
de Berga.
A 2/4 de 10 del vespre, plaça de Sant Pere, PATUM COMPLETA,
amb la Cobla Ciutat de Berga.
Acabada la Patum, a la plaça Viladomat, SARDANES, com a cloenda
de les festes, amb la Cobla Principal de Berga.
PASSACARRERS
RECORREGUT DIMECRES
(Domicilis autoritats locals)
1 Plaça de Sant Pere Ajuntament
2 Plaça de Sant Pere
3 C/ Castellar del Riu Rectoria
4 C/ Pietat, 12
5 C/ Buxadé, 53 (Vetlladores)
6 C/ Buxadé, 6
7 C/ Balmes, 8 (Llar Sta. M. de
Queralt)
8 Passeig de la Indústria, 18
9 Plaça Viladomat 3-4
10 Plaça de Maragall
11 C/ Torre de les Hores, 22
12 C/ Mossèn Huch, 21
13 C/ Verdaguer, 9
14 Plaça de Sant Joan (Casal de la
Gent Gran)
15 Plaça de la Creu, 3
16 Plaça dels Països Catalans, 3
17 C/ del Roser, 55
18 Carretera de Solsona (Residència)
19 C/ Gran Via, 3
20 C/ Gran Via, 23 Jutjats
21 Passeig de la Pau, 13
22 Plaça de Sant Joan TIRABOLS
23 Plaça de Sant Pere TIRABOLS
RECORREGUT DISSABTE
(Domicilis administradors i places)
1 Plaça de Sant Pere
2 Plaça de Santa Magdalena
3 Hospital
4 Plaça de Viladomat
5 Plaça del Doctor Saló
6 Placeta Ciutat
7 Plaça de Sant Ramon
8 Plaça del Forn
9 Plaça de Sant Francesc
10 Plaça de Sant Joan
11 Plaça de les Fonts
12 C/ Roser, 55
13 C/ Comte Oliba, 3
14 C/ Gran Via, 11
15 C/ Gran Via, 29
16 Plaça de la Creu
17 Plaça de Sant Joan TIRABOLS
18 Plaça de Sant Pere TIRABOLS
Font: BERGUEDÀ ACTUAL
dilluns, 1 / juny / 2009
AGENDA PATUM 2009
Podeu consultar l´agenda a l´Ajuntament de Berga, amb tots els actes, a les següents direccions:
http://www.ajberga.cat/
http://lapatum.cat/
Per places a patum amb mobilitat reduïda:
http://pladinclusioberga.blogspot.com/2009/05/patum-accessible.html
Hi hauran 9000 fuets per Patum:
http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=6067
I per fer-hi turisme:
http://www.turismeberga.cat/website/index.asp?idioma=catala
http://www.berguedaturisme.com/
http://www.ajberga.cat/
http://lapatum.cat/
Per places a patum amb mobilitat reduïda:
http://pladinclusioberga.blogspot.com/2009/05/patum-accessible.html
Hi hauran 9000 fuets per Patum:
http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=6067
I per fer-hi turisme:
http://www.turismeberga.cat/website/index.asp?idioma=catala
http://www.berguedaturisme.com/
dilluns, 9 / febrer / 2009
Vídeos reivindicació cultura de foc
Els trobareu tots clicant al Canal Llibertats.Aquest dissabte va ésser un dia memorable amb convocatòria de més de 350 colles de diables d´arreu del país, a Berga, per defensar la cultura de foc, davant directiva Unió Europea, que depèn la seva interpretació i cotament més àmpli o no, de l´estat espanyol, on sembla que es dirigeixen objectius per garantir les festes de tradició catalana de foc. A continuació teniu vídeos a acte central a l´entorn de Plaça Sant Pere de Berga, amb comparses de Patum incloses, en tirabols:
dijous, 5 / febrer / 2009
dimecres, 4 / febrer / 2009
Darreres novetats programa d´actes dia 7 de febrer. Transmissió per internet i informacions
Informacions sobre les accions en l´àmbit polític al Parlament i propera comissió d´estudi, per tal de garantir els actes de foc amb pirotècnia:
http://blocs.esquerra.cat/simo/bloc/per-la-defensa-i-manteniment-de-la-tradicio-catalana-dels-balls-de-diables-besties-de-foc-
A més, els que no hi pugueu ser-hi, en directe, el portal
onsortir.tv retransmetrà en directe per internet l'acte en suport a la cultura popular i tradicional amb l'ús de materials pirotècnics
El proper dissabte 7 de febrer, Berga serà l'escenari d'una manifestació contra la directiva europea que regula l'ús de material pirotècnic. La protesta, convocada per més de 450 entitats de cultura popular relacionades amb la pirotècnia i el foc, consistirà en una cercavila amenitzada per dotzenes de grups de diables i bestiari, i finalitzarà a la plaça de Sant Pere amb l'encesa d'un salt de maces de la Patum Infantil.
Amb aquesta retransmissió onsortir.tv ofereix no només la possibilitat de seguir-lo a totes aquelles persones interessades sinó que cerca augmentar la visibilitat de la protesta. La seva projecció exterior, a través d'internet, ha de servir d'argument de sensibilització davant d'una directiva que posa en perill la continuïtat del patrimoni cultural immaterial del país. La manifestació s'està convertint, durant els dies previs, en un autèntic esdeveniment a la xarxa que l'emissió en directe per internet reforçarà.
La retransmissió és fruit de la col.laboració entre Canal Taronja Berguedà i onsortir.tv, i compta amb el suport de l'Ajuntament de Berga.
Adreça web de la retransmissió:
http://www.onsortir.tv
Reocrdeu els que hi pugueu assistir-hi l´agenda:
Programació:
18:30h.
Cercavila amb les besties i grups participant del passeig de la Indústria a la plaça Viladomat. Plantada de besties a la plaça Viladomat.
19h.
Entrada a la Plaça de Sant Pere, col·locació dels tabals.
19:15h.
Encesa d’un element de bestiari infantil.
Encesa d’un grup de diables infantil.
Encesa d’un element de bestiari.
Encesa d’un ball de diables.
Tot seguit,
Parlament d’autoritat i lectura del manifest.
- Ilm. Sr. Juli Gendrau i Farguell, Alcalde de Berga.
Tot seguit,
lectura del manifest del món del foc, a càrrec de membres de la Companyia Els Comediants.
Tot seguit,
Parlament del Sr. Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional.
Tot seguit,
Final de l’acte amb un salt de maces Infantil.
http://patums.blogspot.com
A més finalment la reunió del patronat de la Patum celebrada ahir al vespre a Berga va concloure que dissabte hi haurà un salt de Maces de lluïment i sortiran les Guites per acompanyar la manifestació de diables i bestiari en defensa de les festes de foc. Aquest va ser el resultat de la reunió mantinguda ahir dimarts al vespre a l’ajuntament de Berga, mentre, a la plaça, una setantena de persones es concentraven per exigir un “acte de foc” el dissabte.
Font: http://www.tagast.com/?p=1023
http://blocs.esquerra.cat/simo/bloc/per-la-defensa-i-manteniment-de-la-tradicio-catalana-dels-balls-de-diables-besties-de-foc-
A més, els que no hi pugueu ser-hi, en directe, el portal
onsortir.tv retransmetrà en directe per internet l'acte en suport a la cultura popular i tradicional amb l'ús de materials pirotècnics
El proper dissabte 7 de febrer, Berga serà l'escenari d'una manifestació contra la directiva europea que regula l'ús de material pirotècnic. La protesta, convocada per més de 450 entitats de cultura popular relacionades amb la pirotècnia i el foc, consistirà en una cercavila amenitzada per dotzenes de grups de diables i bestiari, i finalitzarà a la plaça de Sant Pere amb l'encesa d'un salt de maces de la Patum Infantil.
Amb aquesta retransmissió onsortir.tv ofereix no només la possibilitat de seguir-lo a totes aquelles persones interessades sinó que cerca augmentar la visibilitat de la protesta. La seva projecció exterior, a través d'internet, ha de servir d'argument de sensibilització davant d'una directiva que posa en perill la continuïtat del patrimoni cultural immaterial del país. La manifestació s'està convertint, durant els dies previs, en un autèntic esdeveniment a la xarxa que l'emissió en directe per internet reforçarà.
La retransmissió és fruit de la col.laboració entre Canal Taronja Berguedà i onsortir.tv, i compta amb el suport de l'Ajuntament de Berga.
Adreça web de la retransmissió:
http://www.onsortir.tv
Reocrdeu els que hi pugueu assistir-hi l´agenda:
Programació:
18:30h.
Cercavila amb les besties i grups participant del passeig de la Indústria a la plaça Viladomat. Plantada de besties a la plaça Viladomat.
19h.
Entrada a la Plaça de Sant Pere, col·locació dels tabals.
19:15h.
Encesa d’un element de bestiari infantil.
Encesa d’un grup de diables infantil.
Encesa d’un element de bestiari.
Encesa d’un ball de diables.
Tot seguit,
Parlament d’autoritat i lectura del manifest.
- Ilm. Sr. Juli Gendrau i Farguell, Alcalde de Berga.
Tot seguit,
lectura del manifest del món del foc, a càrrec de membres de la Companyia Els Comediants.
Tot seguit,
Parlament del Sr. Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional.
Tot seguit,
Final de l’acte amb un salt de maces Infantil.
http://patums.blogspot.com
A més finalment la reunió del patronat de la Patum celebrada ahir al vespre a Berga va concloure que dissabte hi haurà un salt de Maces de lluïment i sortiran les Guites per acompanyar la manifestació de diables i bestiari en defensa de les festes de foc. Aquest va ser el resultat de la reunió mantinguda ahir dimarts al vespre a l’ajuntament de Berga, mentre, a la plaça, una setantena de persones es concentraven per exigir un “acte de foc” el dissabte.
Font: http://www.tagast.com/?p=1023
dimarts, 3 / febrer / 2009
Enllaç a la Directiva Europea de la polèmica i la indignació
Clicant el següent enllaç us portarà al document amb PDF de la DIRECTIVA 2007/23/CE DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 23 de maig de 2007 sobre la posada en el mercat d'articles pirotècnics, en edició en castellà:
http://eur-lex.europa.eu/
dimarts, 27 / gener / 2009
Trobada a Berga, en contra directiva europea qu restringeix actes de foc com correfocs i la pròpia Patum
Us passo informació de la trobada que ja ha mobilitzat vora a 6.000 adhesions al Facebook en un temps record, en contra de directiva europea 2007/23/CE , i que tindrà el proper dissabte 7 de febrer trobada a Berga per parlar-ne a grups de diables, de correfocs i com no de Patumaires que veuen amenaçat actes de cultura tradicional i popular catalanes de foc, amenaçats per directiva europea.
Programa d´actes:
EL DISSABTE 7 DE FEBRER ENS TROBEM A BERGA!!!
PROGRAMA:
ACTE EN SUPORT DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL AMB L’ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.
LLOC: Berga.
DATA: 7 de febrer de 2009.
PROGRAMA:
18h.
Passeig Indústria.
Reunió caps de colla i caps de Tabalers.
18:30h.
Passeig Industria fins la Plaça Viladomat.
Inici d’una cercavila amb les besties i grups participant, plantada de besties.
Cada colla junta amb els seus tabals.
19h.
Entrada a la Plaça de Sant Pere, col•locació dels tabals.
19:15h.
Encesa d’un grup de trabucaires??
Encesa d’un element de bestiari infantil.
Encesa d’un grup de diables infantil.
Encesa d’un element de bestiari.
Encesa d’un ball de diables.
Parlament d’autoritat i lectura del manifest.
- Ilms. Sr. Alcalde de Berga.
Tot seguit, lectura del manifest del món del foc, a càrrec de membres de la companyia comediants.
Final de l’acte amb un salt de plens Infantil.
PROGRAMA:
ACTE EN SUPORT DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL AMB L’ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.
LLOC: Berga.
DATA: 7 de febrer de 2009.
PROGRAMA:
18h.
Passeig Indústria.
Reunió caps de colla i caps de Tabalers.
18:30h.
Passeig Industria fins la Plaça Viladomat.
Inici d’una cercavila amb les besties i grups participant, plantada de besties.
Cada colla junta amb els seus tabals.
19h.
Entrada a la Plaça de Sant Pere, col•locació dels tabals.
19:15h.
Encesa d’un grup de trabucaires??
Encesa d’un element de bestiari infantil.
Encesa d’un grup de diables infantil.
Encesa d’un element de bestiari.
Encesa d’un ball de diables.
Parlament d’autoritat i lectura del manifest.
- Ilms. Sr. Alcalde de Berga.
Tot seguit, lectura del manifest del món del foc, a càrrec de membres de la companyia comediants.
Final de l’acte amb un salt de plens Infantil.
Manifest:
MANIFEST PER LA DEFENSA DELS GRUPS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.
L’aprovació de la nova Directiva 2007/23/CE del parlament Europeu, per tal de regular el mercat dels materials pirotècnics de la Comunitat Europea, ha comportat per part del Govern Espanyol la còpia literal de la Directiva mitjançant l’Ordre PRE/174/2007 amb importants limitacions per l’ús dels artificis pirotècnics, sense realitzar distinció entre ús privat i ús per elements festius de cultura popular i tradicionals. Aquest fet comporta l’impediment de la participació d’aquests elements en les processons, seguicis festius i qualsevol acte per part de Balls de Diables, Bèsties de foc, Salt de Plens, etc.
Els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i formen part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura Catalana. Avui és mante viva la tradició a Catalunya amb 1.500 actes de foc anuals, per part de 300 grups de Diables, 200 besties de foc i 150 colles infantils. Amb la vigència de la nova Ordre PRE/174/2007 suposarà la desaparició de tots els grups de cultura popular i tradicional amb foc i una tradició amb més de 800 anys d’història.
Per tot això, demanem:
Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol com a òrgans competents, estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics, que garanteixin el correcte desenvolupament dels diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils.
L’aprovació de la nova Directiva 2007/23/CE del parlament Europeu, per tal de regular el mercat dels materials pirotècnics de la Comunitat Europea, ha comportat per part del Govern Espanyol la còpia literal de la Directiva mitjançant l’Ordre PRE/174/2007 amb importants limitacions per l’ús dels artificis pirotècnics, sense realitzar distinció entre ús privat i ús per elements festius de cultura popular i tradicionals. Aquest fet comporta l’impediment de la participació d’aquests elements en les processons, seguicis festius i qualsevol acte per part de Balls de Diables, Bèsties de foc, Salt de Plens, etc.
Els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i formen part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura Catalana. Avui és mante viva la tradició a Catalunya amb 1.500 actes de foc anuals, per part de 300 grups de Diables, 200 besties de foc i 150 colles infantils. Amb la vigència de la nova Ordre PRE/174/2007 suposarà la desaparició de tots els grups de cultura popular i tradicional amb foc i una tradició amb més de 800 anys d’història.
Per tot això, demanem:
Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol com a òrgans competents, estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics, que garanteixin el correcte desenvolupament dels diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils.
dijous, 27 / novembre / 2008
Imatges Patum 2008
Teniu aquí imatges de la Patum 2008, realitzades i cedides al webloc La Patu, pel fotògraf professional de Mallorca, Frederic Roig. Gaudiu-ne:
dimecres, 26 / novembre / 2008
Vídeos PATUM Infantil 2008
Vídeo dels tirabols de la Patum Infantil al migdia:
Aquí teniu diversos vídeos dels tirabols de la Patum Infantil al vespre:
Aquí teniu diversos vídeos dels tirabols de la Patum Infantil al vespre:
dilluns, 26 / maig / 2008
Videos Patum 2008
Turcs i cavallets:
Les Guites:
Els Nans:
Segona passada de dijous:
L´àliga:
Salt de Plens:
Patum de Lluïment sota la pluja:
Les Guites:
Els Nans:
Segona passada de dijous:
L´àliga:
Salt de Plens:
Patum de Lluïment sota la pluja:
dimarts, 20 / maig / 2008
La Patum, en directe i llibret del programa d´actes de la Patum 2008
Enguany, per nova iniciativa a internet, d´una cooperativa de Berguedans, onsortir.cat, es transmet durant els dies del 21 de maig al 25 de maig la Patum en directe per internet arreu del Món, per primer cop. Si no hi podeu ser-hi en directe, aquí la podreu viure sigueu on sigueu pe internet:
- PATUM EN DIRECTE (ONSORTIR.TV)
I si voleu consultar en PDF, teniu el programa complet per consultar dia a dia i viure la festa Patrimoni Oral i immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO:
LLIBRET COMPLET DELS ACTES DE LA PATUM (LAPATUM.CAT)
dissabte, 10 / maig / 2008
dissabte, 12 / abril / 2008
AGENDA PATUM 2008
| 4/maig/2008 12 h. | Diumenge d'Ascensió: Ple extraordinari d'aprovació de la celebració de les festes de la Patum | Sala de Plens de l'Ajuntament de Berga | Ajuntament de Berga |
| del 9 al 12 /maig/2008 ------- | Patum del Carrer de la Pietat | Carrer de la Pietat | Associació de Veïns i Comissió de Festes del Carrer de la Pietat  |
18/maig/2008 | QUATRE FUETS 58è Concurs Nacional de Colles Sardanistes Cobla Pirineu | Plaça Viladomat | Ass. Sardanista Cim d'Estela | |
| 18/maig/2008 20 h. | QUATRE FUETS Prova dels fuets de la Patum i de la Patum Infantil | Plaça Viladomat | Ajuntament de Berga | |
| del 21 al 25 /maig/2008 | Corpus: | ------- | Ajuntament de Berga  | |
| 22/maig/2008 | Festes de LA PATUM Sardanes Cobla Principal de La Bisbal | Plaça Viladomat | Ass. Sardanista Cim d'Estela | |
| 24/maig/2008 | Festes de LA PATUM Sardanes Cobla Principal de Berga | Plaça de Sant Joan | Ass. Sardanista Cim d'Estela | |
| 25/maig/2008 | Festes de LA PATUM Sardanes Cobla Principal de Berga | Plaça Viladomat | Ass. Sardanista Cim d'Estela |
Font: Ajuntament de Berga
dimarts, 8 / abril / 2008
LA PATUM: LLibres per conèixer a fons la festa de referència
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
dilluns, 17 / desembre / 2007
LA PATUM: Enllaços d´interès
diumenge, 16 / desembre / 2007
LA PATUM: Antecedents històrics
LA PATUM DE BERGA
· Antecedents històrics
La Patum és una representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes, que se celebra anualment a la ciutat de Berga. El seu origen cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aquest aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures.
Amb el pas del temps, però, aquests entremesos anaren obtenint entitat pròpia i guanyant adeptes entre el poble, més per la seva vessant lúdica que pel seu caràcter alliçonador. Anaren perdent el seu sentit original, transformant la seva presència i la seva participació i, conseqüentment, desvirtuant-se, quedant de les representacions sols les parts més festives. La gresca del seguici processional va anar pujant de to, sobretot abans de la sortida de la Processó i un cop finalitzada aquesta. Això va acabar donant pas a unes mostres festives, protagonitzades pels mateixos entremesos que prenien part a la Processó, que posteriorment derivaren en la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, preludi de l’actual Patum. Aquestes mostres, que es concentraven abans i després dels actes religiosos, van néixer amb un caràcter clarament civil, de manera que la Bulla va acabar essent al poder terrenal el que la Processó era al poder celestial.
Aquest fenomen, que tingué lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va anar extingit degut a les prohibicions promulgades pels poders civil, eclesiàstic i reial, de manera que poques manifestacions sobrevisqueren al Concili de Trento (1563), i fins i tot els entremesos foren tocats de mort per les restrictives disposicions del segle XVIII. D’entre totes les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que tenien lloc a Catalunya, únicament la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la a través dels segles.
Així, doncs, La Patum és l’única celebració derivada de les antigues representacions que desfilaven a les processons del Corpus medieval que s’ha conservat. A través d’ella, la ciutat de Berga ha mantingut tots aquests elements tradicionals de molt antic, i la celebració s’ha anat adaptant, gradualment, al pas del temps, modernitzant-se i actualitzant-se alhora que mantenint l’essència de la qual fou dotada en els seus orígens.
· Valors històrics, socials i culturals de la celebració
Són molts i diversos els trets remarcables d’una celebració amb més de sis-cents anys d’història com és La Patum, més si tenim en compte que La Patum per ella mateixa ja és un fet remarcable, doncs ha esdevingut una manifestació única dins el panorama festiu mundial. Els més destacats, però, serien els següents:
1.- Antiguitat de la festa i els seus elements
El primer tret remarcable de La Patum és l’antiguitat mateixa de la festa. Cal suposar que el Corpus a l’antiga vila de Berga degué començar a celebrar-se durant el primer terç del segle XIV (segurament entre 1320 i 1333). Derivada d’aquestes primeres celebracions del Corpus medieval en naixeria la Bulla (nom antic de La Patum), l’origen de la qual cal situar-lo amb tota seguretat durant el darrer quart del segle XIV (1375-1400).
La casualitat de la història ha fet que les primeres referències conservades sobre la representació ens remuntin al segle XV. L’any 1454 trobem la que ens situa per primera vegada la celebració del Corpus a Berga, i el 1472 la que ens parla dels primers entremesos que concorrien a la processó i que amb els anys acabaran conformant La Patum. A més, en aquesta darrera cita hi trobem esmentada una de les representacions més antigues de la Península Ibèrica referida a un Sant Cristòfol gegantí dels que desfilaven a les processons medievals.
D’altra banda, cal remarcar també l’antiguitat dels elements que formen La Patum. Totes les comparses que figuren a la representació, sense que se’n reservi cap, sobrepassen els cent anys d’antiguitat. Alguna, com el cap de la Guita Grossa, ja es trobava documentada al primer terç del segle XVII, i l’Àliga, construïda l’any 1756, és la més antiga de Catalunya.
2.- Continuïtat de la tradició
La Patum ha mostrat al llarg dels segles una continuïtat extraordinària en la tradició. Diversos dels actes que conformen la festa es mantenen, pràcticament invariables, fa segles i segles, la qual cosa ha ocasionat el manteniment d’antigues tradicions en un marc de renovació constant que adapta la festa a les exigències actuals. En aquest sentit, La Patum manté la dualitat modern-antic, la qual cosa fa que els patumaires se sentin identificats amb la tradició heretada dels avantpassats i que a la vegada les noves generacions trobin a la festa elements actuals. En aquest sentit, la festa s’adapta a les exigències actuals alhora que manté viva la seva essència primigènia més de sis-cents anys després.
El fet que La Patum no se celebri fora de Berga, que les representacions no tinguin lloc fora del seu marc natural (plaça de Sant Pere i carrers del casc antic) i que sempre es representi per les mateixes dates (setmana de Corpus) han ajudat molt al manteniment d’aquesta tradició.
3.- Elements únics i singulars
Entre els elements que singularitzen La Patum cal destacar-ne cinc per la seva transcendència.
3.1.- El marc natural: La Patum ha mantingut el seu marc natural a través dels segles. La plaça de Sant Pere i els carrers del casc antic representen un escenari gairebé fet a mida per a la representació, de manera que, sense aquest ambient únic, La Patum no fora la mateixa.
3.2.- El factor humà de la participació: Un altre element clau és el de la participació. La Patum és, per sobre de tot, una festa participativa. No es tracta d’una festa on el públic esdevé un simple espectador, sinó que la gent participa activament en la celebració. La gent “fa” Patum, sense necessitat de dur cap comparsa. Sense aquesta participació activa, La Patum tampoc seria la mateixa. És per això que La Patum és una festa que s’ha de veure, però sobretot s’ha de viure; perquè La Patum acaba essent una vivència per a tots els que hi participen.
3.3.- La Guita: Es tracta de la Mulassa que participa a La Patum, però a diferència de la resta de mulasses catalanes, la Guita de Berga ha mantingut la forma original d’aquest antic entremès: cos de mula, coll de girafa i un cap més o menys feréstec. És per això que cap altra Mulassa és com la de Berga; la qual cosa fa que sigui un element únic dins el bestiari festiu català. Aquest fet s’explicaria perquè davant les prohibicions civils i eclesiàstiques del segle XVIII totes les Mulasses catalanes acabaren desapareixent amb l’única excepció de la de Berga.
3.4.- Els Plens: Són també una comparsa genuïnament berguedana, que no es troba en cap més població catalana. Molts indrets gaudeixen de Diables, però enlloc més presenten la forma, els atributs, el tipus de fuets i les reminiscències vegetals com a Berga. En aquest sentit, els Plens destaquen per dos motius; per haver mantingut vives a través dels segles reminiscències de cultes pagans de caràcter agrari i per haver esdevingut el major espectacle de La Patum, amb la plaça a les fosques i mil fuets cremant alhora. Són cinc minuts intensos com pocs.
Els Plens berguedans serien uns Diables que podrien derivar d’antigues divinitats autòctones, divinitats vegetals ancestrals, i que fusionaren els dos tipus de culte religiós: el vegetal i l’igni o de culte al sol per mitjà del foc. És per aquest motiu que es pot veure en els Plens uns personatges a mig camí entre els homes del bosc i els dimonis, talment com si es tractés d’un híbrid o d’un homínid dantesc a mig evolucionar.
3.5.- El Tirabol: És el punt final de La Patum. El Tirabol és l’esclat màgic patumaire; el moment en què Berga festeja el fet d’haver repetit el seu miracle anual. Es tracta d’un moment de comunió ritual que també s’havia documentat a diverses poblacions i que Berga continua mantenint viu actualment.
4.- La concepció festiva mantinguda al llarg dels segles
Tal com dèiem en parlar de la continuïtat de la tradició, moltes antigues consuetuds de La Patum s’han mantingut vives des de l’Edat Mitjana i fins a l’actualitat. Entre totes elles cal destacar dos elements que han mantingut aquesta primitiva concepció festiva: el ple de l’Ascensió i els salts de Patum pels regidors.
Pel que al primer respecta, el manteniment de la concepció festiva queda més que demostrat en el fet que l’Ajuntament es reuneixi anualment per decidir un esdeveniment que a priori tothom sap que s’acabarà produint. El ple ha perdut tot el valor que antigament havia tingut; però es manté la seva celebració anual.
El segon, en canvi, té la mateixa vigència que tenia sis-cents anys enrera perquè de fet en ell es troba l’origen de la festa. L’origen de La Patum no és cap altre que la posada al servei del poder civil de tots aquells entremesos que ja retien honors a l’Eucaristia i al poder religiós. Els salts de Patum s’instituïren per homenatjar al poder civil, i a l’actualitat, més de sis-cents anys després, el batlle i els regidors continuen essent homenatjats cada any.
· Conclusions
La Patum és la festa dels sentits, un espectacle per fruir a la vegada que es copsa l’esperit i la tradició d’una comunitat que, durant sis segles, ha tingut en la festa un element d’unió i cohesió ciutadana. És un dels elements de gaudi moderns, celebrat en rememoració de les heroiques gestes dels avantpassats. La Patum és una festa viva i, com a tal, canviant, i aquesta és, indubtablement, la millor garantia de supervivència que pot tenir una representació d’origen medieval al tombant del segle XXI. Si no fos així, perillaria d’acabar desapareixent irremissiblement.
La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, és a l’actualitat una de les manifestacions folklòriques més destacades de Catalunya i la màxima representació festiva derivada de les antigues processons del Corpus medieval que es conserva a casa nostra. Tots els grans folkloristes i historiadors de les nostres tradicions (Amades, Capmany, Curet, Fàbregas, etc.) han coincidit en descriure-la com una festa única, un veritable patrimoni cultural i festiu i un dels grans testimonis supervivents del teatre religiós medieval. En definitiva, un autèntic patrimoni que, entre tots plegats, hem de preservar.
Albert Rumbo. historiador
· Antecedents històrics
La Patum és una representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes, que se celebra anualment a la ciutat de Berga. El seu origen cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aquest aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures.
Amb el pas del temps, però, aquests entremesos anaren obtenint entitat pròpia i guanyant adeptes entre el poble, més per la seva vessant lúdica que pel seu caràcter alliçonador. Anaren perdent el seu sentit original, transformant la seva presència i la seva participació i, conseqüentment, desvirtuant-se, quedant de les representacions sols les parts més festives. La gresca del seguici processional va anar pujant de to, sobretot abans de la sortida de la Processó i un cop finalitzada aquesta. Això va acabar donant pas a unes mostres festives, protagonitzades pels mateixos entremesos que prenien part a la Processó, que posteriorment derivaren en la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, preludi de l’actual Patum. Aquestes mostres, que es concentraven abans i després dels actes religiosos, van néixer amb un caràcter clarament civil, de manera que la Bulla va acabar essent al poder terrenal el que la Processó era al poder celestial.
Aquest fenomen, que tingué lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va anar extingit degut a les prohibicions promulgades pels poders civil, eclesiàstic i reial, de manera que poques manifestacions sobrevisqueren al Concili de Trento (1563), i fins i tot els entremesos foren tocats de mort per les restrictives disposicions del segle XVIII. D’entre totes les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que tenien lloc a Catalunya, únicament la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la a través dels segles.
Així, doncs, La Patum és l’única celebració derivada de les antigues representacions que desfilaven a les processons del Corpus medieval que s’ha conservat. A través d’ella, la ciutat de Berga ha mantingut tots aquests elements tradicionals de molt antic, i la celebració s’ha anat adaptant, gradualment, al pas del temps, modernitzant-se i actualitzant-se alhora que mantenint l’essència de la qual fou dotada en els seus orígens.
· Valors històrics, socials i culturals de la celebració
Són molts i diversos els trets remarcables d’una celebració amb més de sis-cents anys d’història com és La Patum, més si tenim en compte que La Patum per ella mateixa ja és un fet remarcable, doncs ha esdevingut una manifestació única dins el panorama festiu mundial. Els més destacats, però, serien els següents:
1.- Antiguitat de la festa i els seus elements
El primer tret remarcable de La Patum és l’antiguitat mateixa de la festa. Cal suposar que el Corpus a l’antiga vila de Berga degué començar a celebrar-se durant el primer terç del segle XIV (segurament entre 1320 i 1333). Derivada d’aquestes primeres celebracions del Corpus medieval en naixeria la Bulla (nom antic de La Patum), l’origen de la qual cal situar-lo amb tota seguretat durant el darrer quart del segle XIV (1375-1400).
La casualitat de la història ha fet que les primeres referències conservades sobre la representació ens remuntin al segle XV. L’any 1454 trobem la que ens situa per primera vegada la celebració del Corpus a Berga, i el 1472 la que ens parla dels primers entremesos que concorrien a la processó i que amb els anys acabaran conformant La Patum. A més, en aquesta darrera cita hi trobem esmentada una de les representacions més antigues de la Península Ibèrica referida a un Sant Cristòfol gegantí dels que desfilaven a les processons medievals.
D’altra banda, cal remarcar també l’antiguitat dels elements que formen La Patum. Totes les comparses que figuren a la representació, sense que se’n reservi cap, sobrepassen els cent anys d’antiguitat. Alguna, com el cap de la Guita Grossa, ja es trobava documentada al primer terç del segle XVII, i l’Àliga, construïda l’any 1756, és la més antiga de Catalunya.
2.- Continuïtat de la tradició
La Patum ha mostrat al llarg dels segles una continuïtat extraordinària en la tradició. Diversos dels actes que conformen la festa es mantenen, pràcticament invariables, fa segles i segles, la qual cosa ha ocasionat el manteniment d’antigues tradicions en un marc de renovació constant que adapta la festa a les exigències actuals. En aquest sentit, La Patum manté la dualitat modern-antic, la qual cosa fa que els patumaires se sentin identificats amb la tradició heretada dels avantpassats i que a la vegada les noves generacions trobin a la festa elements actuals. En aquest sentit, la festa s’adapta a les exigències actuals alhora que manté viva la seva essència primigènia més de sis-cents anys després.
El fet que La Patum no se celebri fora de Berga, que les representacions no tinguin lloc fora del seu marc natural (plaça de Sant Pere i carrers del casc antic) i que sempre es representi per les mateixes dates (setmana de Corpus) han ajudat molt al manteniment d’aquesta tradició.
3.- Elements únics i singulars
Entre els elements que singularitzen La Patum cal destacar-ne cinc per la seva transcendència.
3.1.- El marc natural: La Patum ha mantingut el seu marc natural a través dels segles. La plaça de Sant Pere i els carrers del casc antic representen un escenari gairebé fet a mida per a la representació, de manera que, sense aquest ambient únic, La Patum no fora la mateixa.
3.2.- El factor humà de la participació: Un altre element clau és el de la participació. La Patum és, per sobre de tot, una festa participativa. No es tracta d’una festa on el públic esdevé un simple espectador, sinó que la gent participa activament en la celebració. La gent “fa” Patum, sense necessitat de dur cap comparsa. Sense aquesta participació activa, La Patum tampoc seria la mateixa. És per això que La Patum és una festa que s’ha de veure, però sobretot s’ha de viure; perquè La Patum acaba essent una vivència per a tots els que hi participen.
3.3.- La Guita: Es tracta de la Mulassa que participa a La Patum, però a diferència de la resta de mulasses catalanes, la Guita de Berga ha mantingut la forma original d’aquest antic entremès: cos de mula, coll de girafa i un cap més o menys feréstec. És per això que cap altra Mulassa és com la de Berga; la qual cosa fa que sigui un element únic dins el bestiari festiu català. Aquest fet s’explicaria perquè davant les prohibicions civils i eclesiàstiques del segle XVIII totes les Mulasses catalanes acabaren desapareixent amb l’única excepció de la de Berga.
3.4.- Els Plens: Són també una comparsa genuïnament berguedana, que no es troba en cap més població catalana. Molts indrets gaudeixen de Diables, però enlloc més presenten la forma, els atributs, el tipus de fuets i les reminiscències vegetals com a Berga. En aquest sentit, els Plens destaquen per dos motius; per haver mantingut vives a través dels segles reminiscències de cultes pagans de caràcter agrari i per haver esdevingut el major espectacle de La Patum, amb la plaça a les fosques i mil fuets cremant alhora. Són cinc minuts intensos com pocs.
Els Plens berguedans serien uns Diables que podrien derivar d’antigues divinitats autòctones, divinitats vegetals ancestrals, i que fusionaren els dos tipus de culte religiós: el vegetal i l’igni o de culte al sol per mitjà del foc. És per aquest motiu que es pot veure en els Plens uns personatges a mig camí entre els homes del bosc i els dimonis, talment com si es tractés d’un híbrid o d’un homínid dantesc a mig evolucionar.
3.5.- El Tirabol: És el punt final de La Patum. El Tirabol és l’esclat màgic patumaire; el moment en què Berga festeja el fet d’haver repetit el seu miracle anual. Es tracta d’un moment de comunió ritual que també s’havia documentat a diverses poblacions i que Berga continua mantenint viu actualment.
4.- La concepció festiva mantinguda al llarg dels segles
Tal com dèiem en parlar de la continuïtat de la tradició, moltes antigues consuetuds de La Patum s’han mantingut vives des de l’Edat Mitjana i fins a l’actualitat. Entre totes elles cal destacar dos elements que han mantingut aquesta primitiva concepció festiva: el ple de l’Ascensió i els salts de Patum pels regidors.
Pel que al primer respecta, el manteniment de la concepció festiva queda més que demostrat en el fet que l’Ajuntament es reuneixi anualment per decidir un esdeveniment que a priori tothom sap que s’acabarà produint. El ple ha perdut tot el valor que antigament havia tingut; però es manté la seva celebració anual.
El segon, en canvi, té la mateixa vigència que tenia sis-cents anys enrera perquè de fet en ell es troba l’origen de la festa. L’origen de La Patum no és cap altre que la posada al servei del poder civil de tots aquells entremesos que ja retien honors a l’Eucaristia i al poder religiós. Els salts de Patum s’instituïren per homenatjar al poder civil, i a l’actualitat, més de sis-cents anys després, el batlle i els regidors continuen essent homenatjats cada any.
· Conclusions
La Patum és la festa dels sentits, un espectacle per fruir a la vegada que es copsa l’esperit i la tradició d’una comunitat que, durant sis segles, ha tingut en la festa un element d’unió i cohesió ciutadana. És un dels elements de gaudi moderns, celebrat en rememoració de les heroiques gestes dels avantpassats. La Patum és una festa viva i, com a tal, canviant, i aquesta és, indubtablement, la millor garantia de supervivència que pot tenir una representació d’origen medieval al tombant del segle XXI. Si no fos així, perillaria d’acabar desapareixent irremissiblement.
La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, és a l’actualitat una de les manifestacions folklòriques més destacades de Catalunya i la màxima representació festiva derivada de les antigues processons del Corpus medieval que es conserva a casa nostra. Tots els grans folkloristes i historiadors de les nostres tradicions (Amades, Capmany, Curet, Fàbregas, etc.) han coincidit en descriure-la com una festa única, un veritable patrimoni cultural i festiu i un dels grans testimonis supervivents del teatre religiós medieval. En definitiva, un autèntic patrimoni que, entre tots plegats, hem de preservar.
Albert Rumbo. historiador
Nou bloc LA PATUM: Viu-la!
Sens dubte, descriure al Berguedà i als patumaires en general d´arreu que prenen part en la patum, té mil i una visions i vivències personals indescriptibles, en aquesta festa antiga, arrelada a la tradició popular i al país, que any rere any va a més, i té el reconeixement com a Bé oral i immaterial de la humanitat per part de la UNESCO.
Aquest bloc pretén recollir allò que cal conèixer amb el vostre ajut sobre la patum, i aquelles imatges, videos o informacions que facin que també a la xarxa visqui i perduri la Patum, perquè hi ha només una patum, i hi ha milers de PATUMS, com experiències i sensacions viscudes. Per incorporar galeria i/o suggeriments escriviu-me a: llibertats@gmail.com .
Salutacions cordials.
Moisès Rial Medina
Aquest bloc pretén recollir allò que cal conèixer amb el vostre ajut sobre la patum, i aquelles imatges, videos o informacions que facin que també a la xarxa visqui i perduri la Patum, perquè hi ha només una patum, i hi ha milers de PATUMS, com experiències i sensacions viscudes. Per incorporar galeria i/o suggeriments escriviu-me a: llibertats@gmail.com .
Salutacions cordials.
Moisès Rial Medina
dissabte, 15 / desembre / 2007
LA PATUM: Programa d´actes 2007
| FESTES DE L'ANTIGA OCTAVA DEL CORPUS - 2007 Dies: 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 de juny PROGRAMA D'ACTES Religiosos, Tradicionals i Culturals |
DISSABTE, 2 de juny
| A les 10 del vespre: | A la pla�a de Sant Pere, CONCERT DE PATUM 'X Memorial Ricard Cuadra' amb la Banda del Memorial.
|
DIUMENGE, 3 de juny
| A 2/4 de 6 de la tarda: | 5è. CONCURS NACIONAL DE COLLES SARDANISTES |
A les 8 del vespre: | A la pla�a Viladomat:
|
DIMARTS, 5 de juny
| A les 12 del migdia: | Al pati de l'escola, PATUM de la Llar Santa Maria de Queralt, amb la Banda de l'Escola Municipal de Música.
|
DIMECRES, 6 de juny
| A les 12 del migdia: | El Tabaler i els quatre Gegants, al so de la Cobla Pirineu, satisfaran els berguedans amb la tradicional PASSADA, tot convidant el poble a participar-hi. |
| A les 8 del vespre: | Tabal, Maces, Guites i Gegants Vells, seguint el nostre antic costum, acompanyats de la Cobla Pirineu, sortiran de la Pla�a de Sant Pere i faran els salts corresponents pels carrers i places de la Ciutat, davant dels domicilis de les nostres Autoritats locals. Acabaran amb Tirabols a la plaça de Sant Joan i a la plaça de Sant Pere.
|
DIJOUS, 7 de juny
| A les 10 del mat�: | ENGEGADA DE COETS I PASSADA, amb la Cobla Pirineu. |
| A les 11 del mat�: | MISSA MAJOR a l'Esgl�sia Parroquial de Santa Eul�lia, cantada per l'Orfe� Bergued�, amb assist�ncia de la Corporaci� Municipal i altres Autoritats, els senyors Administradors i la comparseria de la Patum. Al final, cantada de l'Himne del Sagrat Cor, de Mossèn Marià Miró. |
| Acabada la Missa Major: | A la pla�a de Sant Pere, PATUM DE LLU�MENT, amb la Cobla Pirineu. |
| A continuaci�: | Audici� de SARDANES, a la pla�a Viladomat, amb la Cobla Principal de Berga. |
| A 2/4 de 5 de la tarda: | CONCERT a la Residència Nostra Senyora de Queralt. |
| A les 6 de la tarda: | A la pla�a Viladomat, SARDANES amb la Cobla Principal de Berga. |
| A les 7 de la tarda: | Vespres Solemnes en honor al Santíssim Sagrament |
| A 2/4 de 10 del vespre: | PATUM completa, a la pla�a de Sant Pere, amb la Cobla Pirineu. |
| Acabada la Patum: | A la plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla Principal de Berga.
|
DIVENDRES, 8 de juny
A les 10 del mat�: | PASSADA de les comparses de LA PATUM INFANTIL, amb la Banda de l'Escola Municipal de M�sica, |
A les 11 del matí: | MISSA amb assist�ncia de la Corporaci� Municipal i els senyors Administradors, a l'esgl�sia parroquial. |
A les 12 del migdia: | A la pla�a de Sant Pere, PATUM INFANTIL DE LLU�MENT, |
Acabada la Patum: | A la Casa de la Ciutat, repartiment dels premis del XVIII Concurs de Dibuix Infantil. |
A les 5 de la tarda: | A la pla�a de Sant Pere, PATUM INFANTIL completa , |
A les 8 del vespre: | L'Excm. Ajuntament obsequiar� els senyors Administradors amb un vi d'honor. |
A 2/4 d'11 del vespre: | Al Teatre Municipal, EL MUSICAL MÉS PETIT presenta l'obra Tu, jo ell, ella i 10 anys més.
|
DISSABTE, 9 de juny
| A les 10 del mat�: | PASSADA amb la Cobla Ciutat de Berga. |
| A les 11 del matí: | A l'Esgl�sia Parroquial, MISSA MAJOR amb l'assist�ncia de la Corporaci� Municipal i els senyors Administradors, |
| A les 12 del migdia: | A la Casa de la Ciutat, lliurament de T�TOLS DE PATUMAIRE i PATUMAIRE D'HONOR, i lliurament de premis del XXXIII Concurs de Cartells. |
| A 2/4 d'1 del migdia: | A la plaça de Sant Joan, audició de SARDANES amb la Cobla Principal de Berga . |
| A les 5 de la tarda: | CONCERT a la Residència Sant Bernabé amb la Cobla Principal de Berga. |
| A 2/4 de 8 del vespre: | Salts de PATUM davant dels domicilis dels senyors Administradors i a les places de la poblaci�. Amb TIRABOLS a les places de Sant Joan i Sant Pere, amb la Cobla Ciutat de Berga. |
| A 2/4 d'11 del vespre: | Des del Castell de Berga, CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS, que es podran contemplar des de tota la ciutat i especialment des de l'esplanada de la Rasa dels Molins.
|
DIUMENGE, 10 de juny
A les 10 del mat�: | ENGEGADA DE COETS i passada amb la Cobla Ciutat de Berga. |
A les 11 del matí: | Amb l'assist�ncia de la Corporaci� Municipal, dels senyors Administradors i comparses de La Patum, MISSA MAJOR a l'Esgl�sia Parroquial, cantada per l'Orfeó Berguedà. |
Acabada la Missa Major: | A la plaça de St. Pere, PATUM DE LLU�MENT amb la Cobla Ciutat de Berga. |
Seguidament | A la plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla Mediterrània. |
A 2/4 de 5 de la tarda: | CONCERT al Casal de Gent Gran, de la pla�a de St. Joan. |
A les 6 de la tarda: | A la pla�a Viladomat, AUDICI� DE SARDANES amb la Cobla Mediterrània. |
A 2/4 de 10 del vespre: | A la plaça de Sant Pere, PATUM completa, amb la Cobla Ciutat de Berga. |
Despr�s de la Patum: | A la pla�a Viladomat, audici� de SARDANES, com a cloenda de les festes, amb la Cobla Principal de Berga.
|
ANTICS QUATRE BARRIS - ADMINISTRADORS
| FEIXINES o CAPDAMUNT DE LA VILA (Esclafidors Embotits) Sr. Josep Antoni Sánchez i Farràs Sra. Elisabet Balaguer i Caserras RAVAL (Ravanisses) Sr. David Benítez i Campins Sra. Griselda Xandri i Millan |
|
PATUMAIRES D'HONOR
| Josep Canudas i Gorgas Neus Ribera i Toneu Francesc Xavier Rioja i del Pico Joan Riu i Cabot Montserrat Tristany i Cosp Ismael Vallejo i Santacreu Joan Carles Vegas i Crespo | |
T�TOLS DE PATUMAIRE
| Alba Boixader i Pérez Jordi Galera i Rosich
|
ALTRES ACTES
|
EXPOSICIONS
- Sala d'exposicions CAU D'ART:
(Carrer Ciutat, 25)
Exposici�: "Els Cartells de la Patum".
Del 20 de maig al 17 de juny.
- Sala d'exposicions CAU D'ART :
(Carrer Ciutat, 25)
Exposici� Fotografies: "Calendari Cíclic de Patum".
Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis.
Del 20 de maig al 17 de juny.
- CLAUSTRE DE SANT FRANCESC :
Plaça de Sant Francesc s/n
Exposici�: "La Patum vista per Ramon Calonge".
Del 7 al 10 de juny.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
