diumenge, 16 de desembre del 2007

LA PATUM: Antecedents històrics

LA PATUM DE BERGA
· Antecedents històrics
La Patum és una representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes, que se celebra anualment a la ciutat de Berga. El seu origen cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aquest aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures.
Amb el pas del temps, però, aquests entremesos anaren obtenint entitat pròpia i guanyant adeptes entre el poble, més per la seva vessant lúdica que pel seu caràcter alliçonador. Anaren perdent el seu sentit original, transformant la seva presència i la seva participació i, conseqüentment, desvirtuant-se, quedant de les representacions sols les parts més festives. La gresca del seguici processional va anar pujant de to, sobretot abans de la sortida de la Processó i un cop finalitzada aquesta. Això va acabar donant pas a unes mostres festives, protagonitzades pels mateixos entremesos que prenien part a la Processó, que posteriorment derivaren en la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, preludi de l’actual Patum. Aquestes mostres, que es concentraven abans i després dels actes religiosos, van néixer amb un caràcter clarament civil, de manera que la Bulla va acabar essent al poder terrenal el que la Processó era al poder celestial.
Aquest fenomen, que tingué lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va anar extingit degut a les prohibicions promulgades pels poders civil, eclesiàstic i reial, de manera que poques manifestacions sobrevisqueren al Concili de Trento (1563), i fins i tot els entremesos foren tocats de mort per les restrictives disposicions del segle XVIII. D’entre totes les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que tenien lloc a Catalunya, únicament la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la a través dels segles.
Així, doncs, La Patum és l’única celebració derivada de les antigues representacions que desfilaven a les processons del Corpus medieval que s’ha conservat. A través d’ella, la ciutat de Berga ha mantingut tots aquests elements tradicionals de molt antic, i la celebració s’ha anat adaptant, gradualment, al pas del temps, modernitzant-se i actualitzant-se alhora que mantenint l’essència de la qual fou dotada en els seus orígens.
· Valors històrics, socials i culturals de la celebració
Són molts i diversos els trets remarcables d’una celebració amb més de sis-cents anys d’història com és La Patum, més si tenim en compte que La Patum per ella mateixa ja és un fet remarcable, doncs ha esdevingut una manifestació única dins el panorama festiu mundial. Els més destacats, però, serien els següents:
1.- Antiguitat de la festa i els seus elements

El primer tret remarcable de La Patum és l’antiguitat mateixa de la festa. Cal suposar que el Corpus a l’antiga vila de Berga degué començar a celebrar-se durant el primer terç del segle XIV (segurament entre 1320 i 1333). Derivada d’aquestes primeres celebracions del Corpus medieval en naixeria la Bulla (nom antic de La Patum), l’origen de la qual cal situar-lo amb tota seguretat durant el darrer quart del segle XIV (1375-1400).
La casualitat de la història ha fet que les primeres referències conservades sobre la representació ens remuntin al segle XV. L’any 1454 trobem la que ens situa per primera vegada la celebració del Corpus a Berga, i el 1472 la que ens parla dels primers entremesos que concorrien a la processó i que amb els anys acabaran conformant La Patum. A més, en aquesta darrera cita hi trobem esmentada una de les representacions més antigues de la Península Ibèrica referida a un Sant Cristòfol gegantí dels que desfilaven a les processons medievals.
D’altra banda, cal remarcar també l’antiguitat dels elements que formen La Patum. Totes les comparses que figuren a la representació, sense que se’n reservi cap, sobrepassen els cent anys d’antiguitat. Alguna, com el cap de la Guita Grossa, ja es trobava documentada al primer terç del segle XVII, i l’Àliga, construïda l’any 1756, és la més antiga de Catalunya.
2.- Continuïtat de la tradició

La Patum ha mostrat al llarg dels segles una continuïtat extraordinària en la tradició. Diversos dels actes que conformen la festa es mantenen, pràcticament invariables, fa segles i segles, la qual cosa ha ocasionat el manteniment d’antigues tradicions en un marc de renovació constant que adapta la festa a les exigències actuals. En aquest sentit, La Patum manté la dualitat modern-antic, la qual cosa fa que els patumaires se sentin identificats amb la tradició heretada dels avantpassats i que a la vegada les noves generacions trobin a la festa elements actuals. En aquest sentit, la festa s’adapta a les exigències actuals alhora que manté viva la seva essència primigènia més de sis-cents anys després.
El fet que La Patum no se celebri fora de Berga, que les representacions no tinguin lloc fora del seu marc natural (plaça de Sant Pere i carrers del casc antic) i que sempre es representi per les mateixes dates (setmana de Corpus) han ajudat molt al manteniment d’aquesta tradició.
3.- Elements únics i singulars

Entre els elements que singularitzen La Patum cal destacar-ne cinc per la seva transcendència.
3.1.- El marc natural: La Patum ha mantingut el seu marc natural a través dels segles. La plaça de Sant Pere i els carrers del casc antic representen un escenari gairebé fet a mida per a la representació, de manera que, sense aquest ambient únic, La Patum no fora la mateixa.
3.2.- El factor humà de la participació: Un altre element clau és el de la participació. La Patum és, per sobre de tot, una festa participativa. No es tracta d’una festa on el públic esdevé un simple espectador, sinó que la gent participa activament en la celebració. La gent “fa” Patum, sense necessitat de dur cap comparsa. Sense aquesta participació activa, La Patum tampoc seria la mateixa. És per això que La Patum és una festa que s’ha de veure, però sobretot s’ha de viure; perquè La Patum acaba essent una vivència per a tots els que hi participen.
3.3.- La Guita: Es tracta de la Mulassa que participa a La Patum, però a diferència de la resta de mulasses catalanes, la Guita de Berga ha mantingut la forma original d’aquest antic entremès: cos de mula, coll de girafa i un cap més o menys feréstec. És per això que cap altra Mulassa és com la de Berga; la qual cosa fa que sigui un element únic dins el bestiari festiu català. Aquest fet s’explicaria perquè davant les prohibicions civils i eclesiàstiques del segle XVIII totes les Mulasses catalanes acabaren desapareixent amb l’única excepció de la de Berga.
3.4.- Els Plens: Són també una comparsa genuïnament berguedana, que no es troba en cap més població catalana. Molts indrets gaudeixen de Diables, però enlloc més presenten la forma, els atributs, el tipus de fuets i les reminiscències vegetals com a Berga. En aquest sentit, els Plens destaquen per dos motius; per haver mantingut vives a través dels segles reminiscències de cultes pagans de caràcter agrari i per haver esdevingut el major espectacle de La Patum, amb la plaça a les fosques i mil fuets cremant alhora. Són cinc minuts intensos com pocs.
Els Plens berguedans serien uns Diables que podrien derivar d’antigues divinitats autòctones, divinitats vegetals ancestrals, i que fusionaren els dos tipus de culte religiós: el vegetal i l’igni o de culte al sol per mitjà del foc. És per aquest motiu que es pot veure en els Plens uns personatges a mig camí entre els homes del bosc i els dimonis, talment com si es tractés d’un híbrid o d’un homínid dantesc a mig evolucionar.
3.5.- El Tirabol: És el punt final de La Patum. El Tirabol és l’esclat màgic patumaire; el moment en què Berga festeja el fet d’haver repetit el seu miracle anual. Es tracta d’un moment de comunió ritual que també s’havia documentat a diverses poblacions i que Berga continua mantenint viu actualment.

4.- La concepció festiva mantinguda al llarg dels segles
Tal com dèiem en parlar de la continuïtat de la tradició, moltes antigues consuetuds de La Patum s’han mantingut vives des de l’Edat Mitjana i fins a l’actualitat. Entre totes elles cal destacar dos elements que han mantingut aquesta primitiva concepció festiva: el ple de l’Ascensió i els salts de Patum pels regidors.
Pel que al primer respecta, el manteniment de la concepció festiva queda més que demostrat en el fet que l’Ajuntament es reuneixi anualment per decidir un esdeveniment que a priori tothom sap que s’acabarà produint. El ple ha perdut tot el valor que antigament havia tingut; però es manté la seva celebració anual.
El segon, en canvi, té la mateixa vigència que tenia sis-cents anys enrera perquè de fet en ell es troba l’origen de la festa. L’origen de La Patum no és cap altre que la posada al servei del poder civil de tots aquells entremesos que ja retien honors a l’Eucaristia i al poder religiós. Els salts de Patum s’instituïren per homenatjar al poder civil, i a l’actualitat, més de sis-cents anys després, el batlle i els regidors continuen essent homenatjats cada any.
· Conclusions
La Patum és la festa dels sentits, un espectacle per fruir a la vegada que es copsa l’esperit i la tradició d’una comunitat que, durant sis segles, ha tingut en la festa un element d’unió i cohesió ciutadana. És un dels elements de gaudi moderns, celebrat en rememoració de les heroiques gestes dels avantpassats. La Patum és una festa viva i, com a tal, canviant, i aquesta és, indubtablement, la millor garantia de supervivència que pot tenir una representació d’origen medieval al tombant del segle XXI. Si no fos així, perillaria d’acabar desapareixent irremissiblement.
La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, és a l’actualitat una de les manifestacions folklòriques més destacades de Catalunya i la màxima representació festiva derivada de les antigues processons del Corpus medieval que es conserva a casa nostra. Tots els grans folkloristes i historiadors de les nostres tradicions (Amades, Capmany, Curet, Fàbregas, etc.) han coincidit en descriure-la com una festa única, un veritable patrimoni cultural i festiu i un dels grans testimonis supervivents del teatre religiós medieval. En definitiva, un autèntic patrimoni que, entre tots plegats, hem de preservar.

Albert Rumbo. historiador

LA PATUM: Video Nans Nous

LA PATUM: Video Nans Vells

LA PATUM: Video ball de L´àliga

LA PATUM: Video del Passacarrers

LA PATUM: Videos dels Salts de plens




LA PATUM: Video dels Turcs i cavallets

LA PATUM: Video dels Tirabols

LA PATUM: Video de Les guites

Nou bloc LA PATUM: Viu-la!

Sens dubte, descriure al Berguedà i als patumaires en general d´arreu que prenen part en la patum, té mil i una visions i vivències personals indescriptibles, en aquesta festa antiga, arrelada a la tradició popular i al país, que any rere any va a més, i té el reconeixement com a Bé oral i immaterial de la humanitat per part de la UNESCO.
Aquest bloc pretén recollir allò que cal conèixer amb el vostre ajut sobre la patum, i aquelles imatges, videos o informacions que facin que també a la xarxa visqui i perduri la Patum, perquè hi ha només una patum, i hi ha milers de PATUMS, com experiències i sensacions viscudes. Per incorporar galeria i/o suggeriments escriviu-me a: llibertats@gmail.com .


Salutacions cordials.

Moisès Rial Medina

dissabte, 15 de desembre del 2007

LA PATUM: Programa d´actes 2007


Cartell guanyador Concurs 2007
Autor: Jordi Plana i Pey

FESTES DE L'ANTIGA OCTAVA DEL CORPUS - 2007

Dies: 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 de juny


PROGRAMA D'ACTES

Religiosos, Tradicionals i Culturals

Administradors - T�tols de Patumaire - Altres Actes


DISSABTE, 2 de juny

A les 10 del vespre:

A la pla�a de Sant Pere, CONCERT DE PATUM 'X Memorial Ricard Cuadra' amb la Banda del Memorial.
(En cas de mal temps, es far� al Teatre Municipal).
Organitza: Grup d'Amics de Ricard Cuadra, sota el patrocini de l'Excm. Ajuntament de Berga.


DIUMENGE, 3 de juny

A 2/4 de 6 de la tarda:

5è. CONCURS NACIONAL DE COLLES SARDANISTES
amb la Cobla Pirineu, a la pla�a Viladomat.
Organitza: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A les 8 del vespre:

A la pla�a Viladomat:
ELS QUATRE FUETS


DIMARTS, 5 de juny

A les 12 del migdia:

Al pati de l'escola, PATUM de la Llar Santa Maria de Queralt, amb la Banda de l'Escola Municipal de Música.


DIMECRES, 6 de juny

A les 12 del migdia:

El Tabaler i els quatre Gegants, al so de la Cobla Pirineu, satisfaran els berguedans amb la tradicional PASSADA, tot convidant el poble a participar-hi.

A les 8 del vespre:

Tabal, Maces, Guites i Gegants Vells, seguint el nostre antic costum, acompanyats de la Cobla Pirineu, sortiran de la Pla�a de Sant Pere i faran els salts corresponents pels carrers i places de la Ciutat, davant dels domicilis de les nostres Autoritats locals. Acabaran amb Tirabols a la plaça de Sant Joan i a la plaça de Sant Pere.


DIJOUS, 7 de juny

A les 10 del mat�:

ENGEGADA DE COETS I PASSADA, amb la Cobla Pirineu.

A les 11 del mat�:

MISSA MAJOR a l'Esgl�sia Parroquial de Santa Eul�lia, cantada per l'Orfe� Bergued�, amb assist�ncia de la Corporaci� Municipal i altres Autoritats, els senyors Administradors i la comparseria de la Patum. Al final, cantada de l'Himne del Sagrat Cor, de Mossèn Marià Miró.

Acabada la Missa Major:

A la pla�a de Sant Pere, PATUM DE LLU�MENT, amb la Cobla Pirineu.

A continuaci�:

Audici� de SARDANES, a la pla�a Viladomat, amb la Cobla Principal de Berga.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A 2/4 de 5 de la tarda:

CONCERT a la Residència Nostra Senyora de Queralt.

A les 6 de la tarda:

A la pla�a Viladomat, SARDANES amb la Cobla Principal de Berga.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A les 7 de la tarda:

Vespres Solemnes en honor al Santíssim Sagrament
a l'Església de les Germanes Adoratrius.

A 2/4 de 10 del vespre:

PATUM completa, a la pla�a de Sant Pere, amb la Cobla Pirineu.

Acabada la Patum:

A la plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla Principal de Berga.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.


DIVENDRES, 8 de juny

A les 10 del mat�:

PASSADA de les comparses de LA PATUM INFANTIL, amb la Banda de l'Escola Municipal de M�sica,
per anar a buscar els senyors Administradors i acompanyar-los a ofici.

A les 11 del matí:

MISSA amb assist�ncia de la Corporaci� Municipal i els senyors Administradors, a l'esgl�sia parroquial.
Els assistents seran obsequiats amb els tradicionals clavells i panellets.

A les 12 del migdia:

A la pla�a de Sant Pere, PATUM INFANTIL DE LLU�MENT,
amb la Banda de l'Escola Municipal de M�sica.

Acabada la Patum:

A la Casa de la Ciutat, repartiment dels premis del XVIII Concurs de Dibuix Infantil.

A les 5 de la tarda:

A la pla�a de Sant Pere, PATUM INFANTIL completa ,
amb la Banda de l'Escola Municipal de M�sica.

A les 8 del vespre:

L'Excm. Ajuntament obsequiar� els senyors Administradors amb un vi d'honor.

A 2/4 d'11 del vespre:

Al Teatre Municipal, EL MUSICAL MÉS PETIT presenta l'obra Tu, jo ell, ella i 10 anys més.
Organitza: Excm. Ajuntament de Berga amb col�laboraci� de l'A.T. La Farsa.
Enc�rrec de localitats: Oficina de Turisme - Tel. 93 821 13 84.


DISSABTE, 9 de juny

A les 10 del mat�:

PASSADA amb la Cobla Ciutat de Berga.

A les 11 del matí:

A l'Esgl�sia Parroquial, MISSA MAJOR amb l'assist�ncia de la Corporaci� Municipal i els senyors Administradors,
amb el tradicional repartiment de clavells i panellets.

A les 12 del migdia:

A la Casa de la Ciutat, lliurament de T�TOLS DE PATUMAIRE i PATUMAIRE D'HONOR, i lliurament de premis del XXXIII Concurs de Cartells.

A 2/4 d'1 del migdia:

A la plaça de Sant Joan, audició de SARDANES amb la Cobla Principal de Berga .
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A les 5 de la tarda:

CONCERT a la Residència Sant Bernabé amb la Cobla Principal de Berga.

A 2/4 de 8 del vespre:

Salts de PATUM davant dels domicilis dels senyors Administradors i a les places de la poblaci�. Amb TIRABOLS a les places de Sant Joan i Sant Pere, amb la Cobla Ciutat de Berga.

A 2/4 d'11 del vespre:

Des del Castell de Berga, CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS, que es podran contemplar des de tota la ciutat i especialment des de l'esplanada de la Rasa dels Molins.


DIUMENGE, 10 de juny

A les 10 del mat�:

ENGEGADA DE COETS i passada amb la Cobla Ciutat de Berga.

A les 11 del matí:

Amb l'assist�ncia de la Corporaci� Municipal, dels senyors Administradors i comparses de La Patum, MISSA MAJOR a l'Esgl�sia Parroquial, cantada per l'Orfeó Berguedà.

Acabada la Missa Major:

A la plaça de St. Pere, PATUM DE LLU�MENT amb la Cobla Ciutat de Berga.

Seguidament

A la plaça Viladomat, SARDANES amb la Cobla Mediterrània.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A 2/4 de 5 de la tarda:

CONCERT al Casal de Gent Gran, de la pla�a de St. Joan.

A les 6 de la tarda:

A la pla�a Viladomat, AUDICI� DE SARDANES amb la Cobla Mediterrània.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.

A 2/4 de 10 del vespre:

A la plaça de Sant Pere, PATUM completa, amb la Cobla Ciutat de Berga.

Despr�s de la Patum:

A la pla�a Viladomat, audici� de SARDANES, com a cloenda de les festes, amb la Cobla Principal de Berga.
Col·labora: Associació Sardanista Cim d'Estela.


ANTICS QUATRE BARRIS - ADMINISTRADORS

FEIXINES o CAPDAMUNT DE LA VILA
(Fonolls)

Sr. Joan Díaz i Rull
Sra. Anna Gutiérrez i Villegas



SANT PERE
(Esclafidors Rebentats)

Sr. Ramon Borrellas i Rodríguez
Sra. Maria Fígols i Solé

CENTRE o CARRER MAJOR
(Esclafidors Embotits)

Sr. Josep Antoni Sánchez i Farràs
Sra. Elisabet Balaguer i Caserras



RAVAL
(Ravanisses)

Sr. David Benítez i Campins
Sra. Griselda Xandri i Millan




PATUMAIRES D'HONOR

Josep Canudas i Gorgas
Antoni Espelt i Arregui
Jaume Esteban i Vilarmau
Manuel Fernández i Sosa
Melitó Flotats i Reig
Marta Gendrau i Gallifa
Noemí Lozano i Miquel

Romà Pujol i Ripoll
Neus Ribera i Toneu
Francesc Xavier Rioja i del Pico
Joan Riu i Cabot
Montserrat Tristany i Cosp
Ismael Vallejo i Santacreu
Joan Carles Vegas i Crespo



T�TOLS DE PATUMAIRE

Alba Boixader i Pérez
Mari Carmen Villalba i Martínez
Jordi Vilaredes i Solé
Joan Balaguer i Marceló
Jèssica Camins i Casals
Eva Fernández i Casabella
Jordi Fontquerni i Rosell
Joan Freixa i Marceló

Jordi Galera i Rosich
Queralt Martínez i Escobet
Anna Maria Peñalver i Rodríguez
Aurora Porta i Salas
Josep Maria Pujol i Pujols
Jordi Rafart i Pascuet
Ramon Llinares i Hernández
Martí Salvans i Farré



ALTRES ACTES

  • Divendres, 25 de maig, a les 10 del vespre,
    al Teatre Municipal
    :
    Concert de presentació del CD De PATUM a PATUM de Pòlit Miró (entrada gratuïta).

  • Diumenge, 3 de juny, a 2/4 de 6 de la tarda,
    a l'Església de Sant Joan,
    CONCERT DE LA CANTATA INFANTIL LA PATUM PREN VIDA,
    La Cantata serà interpretada per alumnes del Col·legi Sant Joan dirigits
    per Jordina Farràs i acompanyats al piano per Sergi Cuenca (entrada gratuïta).
    Organitza: CEIP Sant Joan sota el patrocini de l'Excm. Ajuntament de Berga.

  • Diumenge, 3 de juny, a 2/4 de 7 de la tarda,
    a la sala d'actes de l'Excm. Ajuntament,
    presentació de la PÀGINA WEB DE LA PATUM.

  • El dia dels "Quatre Fuets", i el dijous i el diumenge de Corpus, al migdia,
    a la plaça Viladomat,

    Continuant la col·lecció iniciada el 2004, es posaran a la venda
    el "CAVA I PLAQUES DE CAVA COMMEMORATIVES DE LA PATUM",
    amb dues figures diferents, que enguany seran els Nans Vells i els Gegants.

  • El dijous i el diumenge .
    a la plaça Viladomat, plaça Maragall i plaça de les Fonts,

    es podrà seguir en directe la celebració de la Patum de la nit.
    des de les pantalles gegants.


EXPOSICIONS

  • Sala d'exposicions CAU D'ART:
    (Carrer Ciutat, 25)
    Exposici�: "Els Cartells de la Patum".
    Del 20 de maig al 17 de juny.

  • Sala d'exposicions CAU D'ART :
    (Carrer Ciutat, 25)
    Exposici� Fotografies: "Calendari Cíclic de Patum".
    Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis.
    Del 20 de maig al 17 de juny.

  • CLAUSTRE DE SANT FRANCESC :
    Plaça de Sant Francesc s/n
    Exposici�: "La Patum vista per Ramon Calonge".
    Del 7 al 10 de juny.
Font: Ajuntament de Berga